La llum i per a què serveix una finestra
A propòsit de la nova moda de cercar explicacions per a tot, d’aparentar que entenem l’imcomprensible, l’arquitectura ha de lidiar amb tots els components físics que intervenen en el resultat arquitectònic final.
Des dels temps prehistòrics, l’home necessita protecció: dels enemics, dels animals, de la pluja, del vent, de la llum. A mesura que domina les seves habilitats, juga amb els matisos i els hi dóna intencionalitat. Per exemple, si necessitem un sostre per protegir-nos de la pluja, hem descobert que podem fer-lo pla i convertir-lo, alhora, en un mirador i en un solàrium, entre altres funcions. Si necessitem una paret per protegir-nos del vent i de les olors, hem sigut hàbils per crear obertures per aconseguir beneficis addicionals, sense perdre la intencionalitat i funció inicial.
Ara que ja dominem la tècnica de la construcció, ens replantegem de nou la utilitat de la finestra. En realitat, si ens parem a pensar, aquesta serveix per moltes més coses de les que som capaços de recordar.
Etimològicament, “ventana” prové del ventus (llatí). És a dir, que permet el pas del vent o la ventilació de l’interior. Encara que la paraula que s’utilitza en castellà provingués del llatí, la que aleshores s’usava era una altra, la paraula fenestra (que és d’on prové la paraula catalana). Aquesta provenia, a la vegada, del grec, i el seu significat es centrava més en el fi, en un límit des de l’interior. Avui en dia, la paraula defenestrar significa llençar a algú per la ventana, de la mateixa forma a través de la qual, fa segles, es llençaven els excrements. Alguna cosa una mica més romàntica seria la relació entre Romeu i Julieta, amb la finestra com a element separador entre les seves dues circumstàncies, entre els dos universos.
Si tirem del mestre de les apertures, l’arquitecte americà del segle XX Louis Kahn, podrem trobar més motius i raons que justifiquin la gran importància de la finestra. Segurament vàrem crear la finestra per donar-nos llum, això vol dir, per il·luminar l’interior, de forma natural. Sense fer res més, des de l’interior se’ns permet veure el que passa a l’exterior, i viceversa. Si li posem un vidre, evitarem que el vent ens entri. Si el reforcem, evitarem l’entrada d’animals i intrusos. Si fem que sigui practicable, podrem ventilar les estàncies interiors. Si fem que arribi fins al terra, serà més fàcil per aconseguir que sigui una entrada o una sortida. Si baixem l’avantpit de la finestra, aconseguirem il·luminar millor el terra, beneficiant la circulació interior. Si donem colors amb llums interiors, podrem explicar de nit alguna cosa pels observants exteriors. Si donem forma o formes a aquestes obertures, ajudarem a crear una determinada imatge del nostre edifici. Així seguiríem amb un llarg etcètera.
Però aquesta vegada voldríem reflexionar sobre la llum. La neuroarquitectura actual ens suggereix que la llum ens atrau i que hem d’aprofitar aquesta propietat per guiar als usuaris de l’edifici. Les persones reaccionem emocionalment a l’espai, i la llum és imprescindible pel control d’aquest.
A l’arquitectura, és indispensable jugar amb la orientació, perquè la llum és diferent segons el seu punt cardinal. La llum i la seva orientació són elements que no poden ser controlats, pel que hem de ser nosaltres qui ens emmotllem a aquest element. La llum varia a cada estació de l’any, a cada hora del dia. El que ens porta a apropar-nos al principi d’incertitud de Heisenberg, on el mateix edifici i a la seva mateixa posició, és diferent, canvia.
Fins ara hem filosofat sobre la llum, però sobre la llum natural. Amb la llum artificial, se’ns obre un nou món, un immens món que ens donarà per posteriors reflexions.
Xavier Mateu – Arquitecte i calculista