Quant costa un arquitecte?

Resposta simplona: aproximadament el 8% del cost total de l’obra.

Però entrem una mica més en detall. Fa no gaires anys, el client mai pagava a l’arquitecte. Aquell portava el projecte al Col·legi d’Arquitectes i, quan el client feia la transferència per enretirar l’esmentat projecte, el Col·legi pagava a l’arquitecte.

Sobre l’any 1977, el Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya va publicar les “Tarifes d’Honoraris dels Arquitectes en feines de la seva professió“. En funció de les superfícies de les obres, de la seva situació, de la seva envergadura, i d’alguns paràmetres més, es fixava el pressupost d’execució material de l’obra (teòric, i sempre allunyat de la realitat) i es fixaven uns percentatges per l’arquitecte en funció d’uns intervals de superfície.

Però, en el nostre país de llestos, algú va inventar la forma de gestionar-se un descompte: pactava amb l’arquitecte que, quan aquest cobrés, se li retornés una part. Aleshores ¿per a què enganyar-nos? ¿Per què no fer les coses bé i pagar el que es pacti?

Aleshores va arribar el mercat lliure i, amb ell, la liberalització d’honoraris. Això va ser bo ja que tot el món funciona així i, perquè la figura de l’arquitecte és diferent a qualsevol país. Els Col·legis van recomanar uns barems (es va prohibir parlar de tarifes) que recomanaven unes remuneracions per l’arquitecte. Però després, va venir la crisi. Aleshores, on estem?

El diner és una recompensa sobre la nostra aportació a la societat. Quanta més responsabilitat, major premi. Quan major l’obra, més honoraris. Quanta més dificultat, major xec. Honoraris proporcionals al cost de construcció. Sí, sembla just.

Així ho fem els arquitectes. Intentem saber quan pot costar l’obra que se’ns demana i ajustem uns honoraris proporcionals, sempre i quan “ens surtin els números”, sempre que cobrim els nostres costos.

I això del 8%? Per fer uns números grossos, per una obra normal, es considera que l’arquitecte costa un 8% del valor de la construcció i els permisos un 5%. Què és una obra “normal”? Una obra ni molt petita ni molt gran. Hem escoltat dir que els interioristes cobren un 10% i, en alguns casos fins el 15%, perquè les seves obres són “petites” i tenen molta feina per poca superfície d’afectació de l’obra. Aleshores, si una obra “normal” pot ser una casa, per un bloc de pisos, aquest percentatge baixa ràpidament al 6%.

Posats a preguntar, què costa un aparellador o un arquitecte tècnic? Doncs aproximadament, un 30% dels honoraris de l’arquitecte o una mica més. Aleshores, quan fem una obra “gran”, el la que se’ns exigeix un arquitecte i un aparellador, ens costarà un 6% i un 2%, el qual sumarà el 8% del cost de la construcció.

Existeixen tarifes mínimes? Sí, cada tècnic té uns valors mínims per uns projectes “mínims”. Això és, el projecte per una obra menor, en la que no s’amplia ni la superfície ni el volum, ni es toca l’estructura, pot costar entre uns 750 i uns 900€, de mínim. Aquesta tarifa inclou el projecte bàsic, el projecte d’execució, l’estudi de seguretat i salut, la direcció de l’obra, el control de qualitat dels materials, la coordinació de seguretat i salut, i l’assegurança de Responsabilitat Civil. No està gens malament.

Per una obra major, amb un sol tècnic, en aquells casos en els que sí es toca l’estructura (per exemple el canvi d’una teulada, una petita ampliació, formació d’una escala, un ascensor domèstic), aquest tècnic ens pot demanar entre 1.250 i 1.500€, incloent els punts assenyalats en el paràgraf anterior.

El cas és que, per l’arquitecte, el diner sí arriba. La xifra que ens importa més és la del constructor. Si aquesta ascendeix un 5% o un 10% més, se’ns paga generosament a l’arquitecte, a qui li demanarem que ens assessori el millor possible i que no ens deixi fins al final. Pot ser el nostre millor soci!

Xavier Mateu – Arquitecte i consultor d’estructures